SECUENCIES  IMAGINATIVES

Autor, Ricardo Alcalde Corral

del 18 de fabrer al 1 d’abril de 2025 a la Sala UEC Mataró.

Inauguració 7 de març a 2/4 de 9 del vespre amb presencia del autor

SEQÜÈNCIES IMAGINATIVES

No he comprès mai la necessitat de viatjar que alguns fotògrafs diuen tenir per fer bones fotos. I no parlo només de fotògrafs eventuals que no pretenen res més de deixar registre visual de les seves passejades pel món. Parlo, també, d’alguns fotògrafs a qui mou la pretensió d’expressar-se artísticament a través de la fotografia. Viatjar és una activitat saludable que no necessita excuses. En canvi, jo sempre he cregut que no cal allunyar-se gaire de casa per aconseguir alguna foto de la qual sentir-se orgullós.

Potser és per això, que fa temps que em vaig proposar fer una col·lecció de fotografies sense sortir de casa. La cosa anava tan bé que em vaig animar a fitar encara més el camp d’operacions. Aquest univers quedaria reduït a objectes que hi hagués damunt la meva taula.

Fer “parlar” a un objecte no és fàcil, i més si les condicions de llum no poden ser intervingudes. Sempre (gairebé sempre) treballo amb llum natural i amb pel·lícula Tri X de Kódak. Aquesta dificultat em va enfrontar a un dilema: Com treure expressivitat a objectes quotidians i en aparença anodins? Vaig arribar a la conclusió que hauria d’analitzar la relació que hi hagués entre ells, és a dir, inventar-me un relat. Un cop submergit en aquest procés una idea em va anar portant a una altra. Finalment se’m va acudir fotografiar objectes que expressessin el pas del temps. Per això és indispensable recórrer a la càrrega metafòrica que contenen alguns objectes.

Un llumí per cremar encara és futur. En canvi, la que ja es va cremar només es passat. Amb aquesta metàfora se’m va acudir intentar representar el pas del temps en un ésser humà que tingui la sort d’arribar a una edat gloriosament provecta. En totes aquestes fotos hi ha 12 llumins i cadascun representa un moment de la vida. Des de la primera, en què totes etapes encara estan per cremar, fins a l’última en què ja totes estan cremades. Ja tot està consumat. Són tretze estacions passant pels passos intermedis (infància, adolescència, maduresa, senectut, etc.). Aquesta és la manera de trobar per mostrar el que el temps acaba fent amb nosaltres. Aquesta col·lecció són 13 fotografies al clorobromur de plata.

Pel que fa a l’altra col·lecció, diré que la seva execució no va ser un fet meditat prèviament. Va passar que vaig haver d’emprar diversos rodets per fer les preses dels llumins. Volia revelar com més aviat millor per veure el resultat, però no volia desaprofitar més de la meitat dels fotogrames d’aquest rodet. Perquè això no passés se’m va acudir explicar la història d’una disputa que acaba en alliberament. A sobre de la taula hi havia un cadenat i em vaig adonar que un cadenat tancat té una indubtable càrrega metafòrica, suggereix opressió. Per contra, un d’obert suggereix el contrari, alliberament. Atès que no hi ha conquesta sense lluita, vaig decidir establir un combat entre el cadenat i les forces d’alliberament, les claus. La història va acabar bé. Un interès o atractiu afegit d’aquesta col·lecció és que és una col·lecció d’oleotípies, un procés històric de la fotografia molt, molt rarament practicat avui.

 

SECUENCIAS IMAGINATIVAS

 Nunca he comprendido la necesidad de viajar que algunos fotógrafos dicen tener para hacer buenas fotos. Y no hablo sólo de fotógrafos eventuales que no pretenden otra cosa de dejar registro visual de sus paseos por el mundo. Hablo, también, de algunos fotógrafos a los que le mueve la pretensión de expresarse artísticamente a través de la fotografía. Viajar es en sí una actividad saludable que no necesita excusas. En cambio, yo siempre he creído que no es necesario alejarse mucho del terruño para conseguir alguna foto de la que sentirse orgulloso.

   Quizá sea por esto por lo que tiempo atrás me propuse hacer una colección de fotografías sin salir de casa. La cosa iba tan bien que me animé a acotar aún más el campo de operaciones. Este universo quedaría reducido a objetos que hubiera encima de mi mesa.

   Hacer “hablar” a un objeto no es fácil, y más si las condiciones de luz no pueden ser intervenidas. Siempre (casi siempre) trabajo con luz natural y con película Tri X de Kódak. Esta dificultad me enfrentó a un dilema: ¿Cómo sacar expresividad a objetos cotidianos y en apariencia anodinos? Llegué a la conclusión que tendría que analizar la relación que hubiera entre ellos, es decir, inventarme un relato. Una vez sumergido en este proceso una idea me fue llevando a otra. Finalmente se me ocurrió fotografiar objetos que expresaran el paso del tiempo. Para esto es indispensable recurrir a la carga metafórica que contienen algunos objetos.

   Una cerilla por quemar es aún futuro. En cambio, la que ya se quemó sólo puede ser pasado. Con esta metáfora se me ocurrió intentar representar el paso del tiempo en un ser humano que tenga la suerte de llegar a una edad gloriosamente provecta. En todas estas fotos hay 12 cerillas y cada una de ellas representa un momento de la vida. Desde la primera, en que todas etapas están aún por quemar, hasta la última en la que ya todas están quemadas. Ya todo está consumado. Son trece estaciones pasando por  los pasos intermedios (infancia, adolescencia, madurez, senectud, etc.). Esta es la manera de que encontré para mostrar lo que el tiempo acaba haciendo con nosotros. Esta colección son 13 fotografías al clorobromuro de plata.  

   En cuanto a la otra colección diré que su ejecución no fue un hecho meditado previamente. Sucedió que tuve que emplear varios carretes para hacer las tomas de las cerillas. Quería revelar cuanto antes para ver el resultado, pero no quería desperdiciar más de la mitad de los fotogramas de ese carrete. Para que esto no sucediera se me ocurrió contar las historia de una disputa que acaba en liberación. Encima de la mesa había un candado y me di cuenta que un candado cerrado posee una indudable carga metafórica, sugiere opresión. Por el contrario, un candado abierto sugiere lo contario, liberación. Dado que no hay conquista sin lucha decidí establecer un combate entre el candado y las fuerzas de liberación, las llaves. La historia acabó bien. Un interés o atractivo añadido de esta colección es que se trata de una colección de oleotipias, un proceso histórico de la fotografía muy, muy raramente practicado hoy.

 

Ricardo Alcalde Corral

MOMENTOS DE LA VIDA  (Procediment CLOROBROMUR DE PLATA)

HISTORIA DE UNA LIBERACIÓN  (Procediment OLEOTIPIA)