“ETIÒPIA, un viatge en el temps”   De Salvador Llos Candal

         És la primera vegada que en Salvador ens ofereix un recull de fotogràfies en aquesta sala d’exposicions, de les seves experiències vietjant per el mòn, sempre  des del vessant d’excurcionista, tot i que no és l’única modalitat fotogràfica que practica, ja que ha estat guardonat en diverses ocasions amb fotografies d’altres temàtiques.

            En aquesta ocació ens ha obsequiat amb imatges de la redera sortida que va portar a cap durant els mesos d’octubre i novembre del passat any de 2017, imatges d’una bellesa incomparable que tenen, a més el plus del risc que comportava endinsar-se en el cor de l’Àfrica, en llocs salvatges que han estat visitats ben poques vegades per la civilització occidental.

            Amb l’etnia dels Amhara ubicada a la part nort de la serralada de Simien tocant Sudan, hi va conviure durant 17 dies en la més absoluta situació d’aïllament. Els habitants d’aquesta zona son molt bel.ligerants. De fet tots disposen d’armes de foc a les seves cases i el contacte amb ells no hagués estat positble si no fos perquè les gestions d’un dels guies que era dirigent de l’ètnia i que els va oferir garanties tan als uns com als altres.

            Al llac Tana (un mar de 64×84 km.) on es troben les fonts del Nil Blau, vam poder visitar algunes de les 37 illes, en 17 de les quals hi ha esglesies coptes ortodoxes dels

segles XIV i XV.

            A l’Lalibela, anomenada també la Jerusalem negra, s’hi troben 11 esglesies rupestres dels segles XII i XIII, totes elles excavades al terra de la roca. Són el principal lloc de peregrinació dels cristians ortodoxes. La més destacada és la de Sant Jordi, patró d’Etiòpia.

            Un altre lloc a ressaltar és la vall sulfurosa de Dallol a la regió del Danakil, fen frontera amb Eritrea. Una zona on la terra bull, amb riarols i roques de tots colors, degut a la sulforositat de les seves aïgues que barrejades amb zones ferruginoses, donen aquesta diversitat i riquesa de colors. Està considerat un dels llocs més inhòspits de la terra, ja que a l”estiu la temperatura pot arribar als  57 graus.

            També vull ressaltar la bellesa de les fotos de volcans en erupció, fetes des del vèrtex del mateix cràter, imatges frapans i més si tenim en comte el risc que comporta estar a ben pocs metres de l’erupció.

Agrupació Fotogràfica Sant Adria de Besòs