de l’11 de juny al 25 de juliol de 2019,  a la Sala UEC

Sense llars

Aquesta exposició que presento és la que més m’ha costat dur a terme ja que el tema és prou complicat, com bé diu el
títol. Va de la gent sense llars, la gent que dorm pels carrers de la nostra Barcelona, són els i les nostres veïnes, gent com
nosaltres, gent normal.
Són fotografies robades que volen expressar la seva quotidianitat. No és una exposició artística, com podeu comprovar.
És una exposició feta des del respecte i que ha tractat de captar els llocs on dormen, la imaginació per no passar fred.
Vaig intentar parlar amb algunes d’aquestes persones. Algunes em van explicar les raons per les quals han acabat vivint
al carrer, d’altres no em van fer aquesta confiança. A totes aquestes persones, els hi vull agrair i dedicar la meva petita
reivindicació: les ciutats i qui les governa han de garantir que el Dret Universal a tenir una llar sigui per a tothom.
Sin hogar
Esta exposición que presento es la que más me ha costado llevar a cabo ya que el tema, como indica su título, es
sinceramente complicado. Va de gente sin hogar, la gente que duerme por las calles de nuestra Barcelona, son nuestros y
nuestras vecinas, gente como nosotros, gente normal.
Son fotografías robadas que intentan expresar su cotidianidad. No es una exposición artística, como podéis comprobar.
Es una exposición hecha des del respeto y que ha tratado de captar los lugares donde duermen, la imaginación para no
pasar frío.
Intenté hablar con algunas de estas personas. Algunas me explicaron las razones por las que acabaron viviendo en la
calle, otras no confiaron lo suficiente. A todas estas personas, les quiero agradecer y dedicar mi pequeña reivindicación:
las ciudades y quien las gobierna deben garantizar que el Derecho Universal a tener un hogar sea para todos y todas.